"Amor és... volar, volar, volar... còrrer, còrrer, còrrer... és una espiadimonis, doncs, després d'estar allà dalt ben amunt, deixar-se caure així TAZ!"
(Toni "Amores" Romorolo, Los Amigos Invisibles)
Per què escriure un article que pot ser tan polèmic? Doncs per això, per crear polèmica!, però també com a resposta contundent als comentaris i la línia de pensament d'un dels membres de la sala en referència a aquest tema, conversa que va acabar amb la conclusió, per part d'aquesta persona, que l'amor no existeix i que 2 persones mai no s'enamoren l'una de l'altre sinó que, en el millor dels casos, es toleren!
Jo, com era d'esperar, no estic d'acord ni de bon tros amb aquesta opinió, i he considerat del tot necessari exposar els meus pensaments en aquesta web per tal de ser difosos i comentats pel reduït, però sel·lecte, grup de persones que ens congreguem en torn aquesta web.
El títol d'aquest article és "L'Amor", però què s'enten per Amor? Intentar definir l'Amor seria massa complicat i no sóc ningú per fer-ho, per sort he trobat les sàbies paraules d'un cantant veneçolà dels anys 70 qui, si més no, ens fa una molt completa reflexió sobre el que és l'Amor.
"Què és l'amor?, és a la sang, és només una forma de vida. Què és l'amor?, ho és tot, és quelcom que no es pot amagar. Què és l'amor?, és la forma com em mires als ulls?. Què és l'amor?, les coses que fas que emprenen per sorpresa.
Amor és estimar-te, amor és que t'importi, amor són dos persones amb quelcom per compartir. "Amor" pels Espanyols, "Amour" pels Francesos, amor en qualsevol llengua vol dir sempre el mateix.
Què és l'amor?, és l'alegria de tenir-te a prop?. Què és l'amor?, és la forma com m'aixeques quan estic enfonsat?. Què és l'amor?, és un somni sense el qual ningú no pot estar?. Què és l'amor?, és a les paraules que estic cantant.
Què és l'amor?, "la no Brasil se fala da curtir". Què és l'amor?, "dir en Francais ma petit cherie". Què és l'amor?, "Es la emoción que despiertas en mi". Què és l'amor? Arreu del mon, tothom sap el que voldir."
(Jorge Spiteri)
Si, de fet l'amor no és més que una sensació, un sentiment quelcom més aviat indefinible que és autosuficient per fer-te saber que és present, i que el sents! L'amor no és un concepte, ni una sensació predefinida. L'amor és personal i intransferible i, com moltes altres coses, és diferent per cada persona que el viu.
L'amor és també un joc, un joc de tendresa i picaresca. Un joc on tot val sempre i quan ens mantinguem fidels a les seves 3 bases: ser sincer, estimar i tenir/donar tota la confiança.
"Tu ets la flor que porto tatuada al meu cor, ja són les 3 i no se
que més fer. Fer l'amor no te limitació... no, no, no.
Teu és el sol, "mamita línda!", i saps que jo sóc el teu servidor,
dormida estàs sempre que jo provo d'intentar..."
(Los Amigos Invisibles)
No és pas fàcil i de vegades les petites friccions amb algun d'aquests elements potencia les noves fisures amb un altre de forma que l'absurditat més gran pot acabar convertint-se en el problema més gran. De vegades els problemes com la manca de llocs on simplement estar, descansar i xerrar sense necessitat de res més en concret ja són un factor important per treure ganes. El fet de no parlar obertament i complerta sobre els sentiments, les intencions i els desitgos vers l'altra persona i deixar-ho més aviat al destí o al temps també pot ser molt problemàtic. De vegades la mateixa distància a la qual es troben aquests "enamorats" pot representar un handicap que, com els anteriors, és absurd i del tot aliè a l'amor, però, per desgràcia, prou per fer perillar una relació. L'important és no perdre el nord i somiar en un possible demà, que, amb una mica de sort, acabarà arribant...
"Amor, si fossis aquí, no vulguessis dormir, no vulguessis sortir.
Amor, si poguessis volar no hauria de somiar amb tornar-te a besar.
No se com fer-te creure el que sento si no ets amb mi.
Potser, si fossis aquí, em podries fer sentir tant plaer. Amor, si fossis
aquí, si fossis aquí, si fossis aquí..."
(Los Amigos Invisibles)
L'amor ve i se'n va. L'amor arriba i roman present de forma més o menys notòria i són els aconteixements els que ens fan adonar de la intensitat o veracitat d'aquesta presència. És bàsic tenir clar que és el que sentim nosaltres per tal de saber del cert què és el que volem de l'altra persona. Per desgràcia, cadascú té un cervell independent i no podem influïr sobre els pensaments ni els desitjos de l'altra persona i moltes vegades descobrirem que no és recíproc... però el que mai no s'ha de fer és deixar de dir clarament el que se sent ni donar per perduda o absurda una relació o possible relació fins que l'altra persona així ens ho faci entendre. Si no pot ser, no pot ser!, i no hem d'insistir més enllà, peròmentre volem i no rebem el "no" hem de fer el que calgui...
"Què he de fer per aconseguir que m'estimis?. Què he de fer
per aconseguir que t'importi?. Què faig quan m'arriba el llampec i em desperto per veure
que tu no hi ets.
Què faig per aconseguir que em desitgis?. Què he de fer per ser
escoltat?. Què dic quan tot s'ha acabat i ho sento semblen ser les paraules més
dificils.
És trist, molt trist, és una situació trista, trista. I
s'està fent més i més absurda. És trist, molt trist, per què no ho
parlem? Ah! crec que ho sento semblen ser les paraules més
tristes."
(Elton John & Bernie Taupin)
L'amor és la cosa més completa i meravellosa que existeix, la qual cosa el fa molt perillós en cas que no ens sigui favorable, però mai no hem de tenir-li por ni hem de deixar d'intentar-ho ni de creure-hi per por a les conseqüències. L'amor "favorable" és el que li acaba de donar sentit a la vida, el que ens fa adonar-nos que ens agrada el que fem i que volem fer més coses, el que ens fa pensar en el demà sempre amb ganes de fer coses noves i inclús de planificar-les. L'amor és un arma que quan es té s'és invencible, però és un arma de protecció i no serveix per atacar. Quan tenim amor no ens poden fer mal, res no ens pot enfonsar i ningú no pot fer res per amargar-nos la vida, perque ja tenim qui ens demostri dia a dia, moment a moment, que som la persona més important del món, la més maca, la més intel·ligent i la més perfecta... una persona que no dubtarà en donar-nos "carinyo" i fer-nos saber, sense necessitat de paraules, que la seva vida sense nosaltres no te ni punt de comparació a la vida en absèncianostra!
"Te'l dedicaré, vida meva. El que passa és el següent, amb petó
elèctric i tot, així: "smuack", "pzzzzz", perquè això et posarà a vibrar.
És la música que vibra en la emoció mateixa de l'amor. Em mata! em
mata! què bó que és l'amor! visca l'amor!"
(Los Amigos Invisibles)
El meu somni, i suposo que el de qualsevol, és que algun dia algú (en el meu cas una persona de sexe femení) ens digui quelcom semblant a...
"No se que és el que em fa estimar-te tant. Només
se que mai no et vull deixar anar, perque tu has encés alguna cosa, que no ho
veus? Des de que ens vam coneixer m'has tingut agafada. Resulta que és
cert, només vull ser amb tu.
No importa on vas ni el que fas. Vull passar cada moment del
dia amb tu. Mira el que ha passat només amb un petó. Mai no hauria
pensat que jo podria enamorar-me així. És boig, però és cert, només vull
ser amb tu.
Et vas aturar i em vas somriure, i em vas preguntar si volia ballar.
Vaig caure als teus braços i no vaig deixar passar l'oportunitat.
Ara, escolta'm be carinyo...
Només vull ser al teu costat a tot arreu. Sempre i quan siguem
junts res no m'importa, perque tu has encés alguna cosa, que no ho veus? Des de
que ens vam coneixer m'has tingut agafada. Resulta que és cert, només vull
ser amb tu."
(Mike Hawker & Ivor Raymond)
...i que m'ho digui de tot cor...
Però no s'ha de pressionar massa ni s'han de donar els fets per segur. És molt important tenir present la següent frase: "Temps al temps!". I és que les coses no han de ser més importants del que realment són ni s'han d'avançar pensaments o sentiments que ja arribaran amb el temps. L'amor té graus que es van adquirint de forma natural amb el pas del temps i és només aquest, i no una data o un moment, el que atorga aquests graus. No hem de voler adelantar-nos-hi. Les dates són maques com a record i referència d'esdeveniments passats i són importants de tenir, però el temps i l'amor estan per sobre. No s'ha d'intentar anar més enllà més ràpidament perque podemacabar ofegant la relació.
"Ahir vaig sortir amb un jerro de la meva mare i vaig agafar una preciosa
papallona. Avui quan m'he llevat he mirat el meu animalet i s'havia
marcit, no li quedaven més suspirs al seu pit.
Ho sento pel que he fet, he fet
el que el meu cos em demanava, no era la meva intenció fer-te cap mal!
Cada cop que aconsegueixo el que penso que vull, se m'escapa i, oh!, se
m'escapa...
T'oloro a les meves mans durant dies, és impossible rentar-me i treure'n
l'escència. Sóc un gos i tu una puta! Suposo que ets tan real com
jo, potser podré viure amb això per excitar la meva vida de fantasia perseguint
papallones.
Et vaig dir que tornaria quan el pitroig construís el seu niu... però
mai no tornaré...
Ho sento, ho sento, ho sento."
(Weezer)
Però tant important com és entendre que cal donar-li temps al temps, és imprescindible saber que hi ha un temps per cada cosa i que les coses esdevenen en un moment determinat i és només en aquest moment quan hem de reaccionar. Segurament no totes les nostres "accions" vers les persones a qui hem estimat o estimem hagin estat iguals, i probablement tampoc no ho hauràn estat les nostres reaccions, però és aquest conjunt d'acció/reacció en un instant donat el
que realment importa. Tots ens equivoquem, i ho continuarem fent, però també aprenem dels nostres errors. Els errors els podem pagar molt cars i això ens pot fer aprendre a no cometre'ls amb properes persones i això pot no semblar just vers la primera persona, però segurament
si aquesta persona (qui segur també n'ha comés de propis) l'hagués entés com a tal tampoc no el tornaria a patir i encara reforçaria més la relació. La conclusió d'aquest punt és que la persona "perfecta" pot no ser la persona per tu, perquè si no heu sabut trobar una sol·lució comú a un fet
teu i la teva opinió sobre aquest és que potser hi ha quelcom teu que, per difícil que sembli de veure, no encaixava, encara que aquest fet sigui únic i irrepetible en el temps...tant perquè has aprés, com perquè has canviat com per d'altres impossibilitats. Així doncs s'ha de saber acceptar i deixar anar a temps... l'orgull no val per res però mai no s'ha de perdre la dignitat.
"En veure el teu cos lentament em venen desitjos d'acariciar-lo,
acariciar-lo, acariciar-lo fins marejar-me. Aquest somriure i la teva
cintura em perturben i aquesta crida a la consciència em tortura. Però tu
mai no em vas voler quan era sol i ara vens i t'informo que aquest cop... has
fet tard! Però, carinyo meu, aquesta història la conec, tu ets bella i ho
tens tot, però amor... has fet tard!
Des de fa temps que escurces la distància, entre la teva boca i
la teva galta ja no hi ha tant. Jo ja crec que el teu carinyo és una
altra cosa, amb la meva butxaca t'estàs tornant boja. Però tu mai no em vas voler
quan era sol i ara vens i t'informo que aquest cop... has fet tard! Però,
carinyo meu, aquesta història la conec, tu ets bella i jo soc tonto, però
amor... has fet tard!
Has fet tard! Has fet tard!, amor meu. Has fet tard!
En veure el teu cos lentament em venen desitjos d'acariciar-lo,
acariciar-lo, acariciar-lo fins babejar-me. Aquest somriure i la teva
cintura em perturben i aquesta crida a la consciència em tortura. Però tu
mai no em vas voler quan era sol i ara vens i t'informo que aquest cop... has
fet tard! Però, carinyo meu, aquesta història la conec, tu ets bella i jo
soc tonto, però amor... has fet tard!"
(Los Amigos Invisibles)
Si has arribat fins aquí i has sabut/volgut entendre el que jo volia reflexar en aquest article llavors segur que et mors de ganes de tenir algú a qui realment estimar, i si ja el tens sentiràs un irremediable desitg de trobar-lo per fer-li una abraçada i un petó que tardarà molt en oblidar..., i si l'hasperdut, no et deprimeixis, hi ha la opció de "Temps al temps"...
17 de desembre del 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada