Vivim en un món canviant. Els paradigmes dels nostres pares ens resulten absurds, i els dels nostres avis ja són autèntiques peces de museu. I tot sembla indicar que aquesta tendència és exponencial, així que, molt probablement, els nostres paradigmes resultaran absurds d'aquí a pocs anys per als nostres germans petits.
L'espècie humana ha mostrat des de sempre una extraordinària capacitat d'adaptació al medi, però potser és ara, en aquesta època, quan hem de demostrar que no només som capaços d'adaptar-nos a condicions climàtiques extremes sino que també podem assimilar aquesta imparable revolució de la qual potser no tothom n'és encara prou conscient.
La selecció natural es basa precisament en aquest fet. Les condicions ambientals canvien, el medi evoluciona, hi ha un conjunt de canvis tant a escala local com global, i tots els organismes han d'adaptar-se a aquest nou medi. Sobreviuran aquells que tinguin la capacitat d'adaptació més gran, aquells que siguin capaços de treure profit de la nova situació. Desapareixeran els que persisteixin en mantenir els seus costums de sempre al nou medi.
Els humans vivim la vida utilitzant representacions de la realitat, o models. Un model es un conjunt de normes, un conjunt d'idees, un conjunt de "veritats", que l'experiència, el coneixement i el temps han provat que tenen un bon nivell de coincidència amb la realitat. La persona actua d'acord amb aquests models, amb l'esperança que els resultats generats seran prou propers a allò que la realitat del moment requereix.
Som espectadors d'excepció d'un canvi en les condicions exteriors, d'un canvi en la realitat que ens envolta. Durant els darrers anys han prevalgut uns certs models, una certa forma d'entendre la vida, la societat i les relacions humanes, i han funcionat prou bé. Però darrerament s'està observant un canvi en la situació, un canvi en la realitat que fa que els models antics vagin perdent validesa poc a poc, i que cada cop es faci més necessària la introducció de nous paradigmes, de noves visions, de noves idees. S'imposa, de fet, un canvi de model. I la selecció natural apunta que aquells que s'adaptin millor i més de pressa a la nova realitat seran els que prosperaran.
Aquest és el primer article, la presentació, de tot un seguit d'idees o teories que no són res més que les meves visions personals sobre un conjunt de temes, expressades amb l'objectiu de generar nous paradigmes aplicables a la realitat. No pretenc donar cap lliçó magistral, i de cap manera estic dient que els meus models siguin més vàlids que cap altre. Només vull intentar cristal.litzar una sèrie d'idees a les quals he anat donant forma al llarg dels anys i de les experiències viscudes. Sempre m'ha agradat observar el món que m'envolta, amb una mirada més aviat crítica/analítica, i intentar descobrir quin és l'ordre subjacent, quin és el mecanisme ocult que fa que les coses siguin com se'ns presenten. En cap cas vull imposar les meves teories, i estic absolutament obert a rebre comentaris, crítiques i suggeriments que puguin enriquir-nos a tots. Tan sols pretenc escriure sobre temes que considero interessants i/o divertits, i fer que aquells que ho llegeixin puguin reflexionar sobre allò.
És possible que algun cop les meves teories i opinions vinguin presentades en un envoltori un tant extremat o radical. No em considero un radical, però crec que de vegades és necessari "atacar" una mica la gent per obtenir una reacció diferent a la indiferència. No pretenc generar indiferència, i per evitar-ho de vegades cal cridar les pròpies opinions a la cara de la gent. Tot i això, intentaré mantenir sempre un to correcte per tal que ningú pugui sentir-se ofès. Tanmateix, demano disculpes anticipades per les possibles reaccions negatives que les meves idees puguin causar, i reitero un cop més la meva total disponibilitat a contrastar-les i a rebre tot tipus d'opinions.
El món que ens envolta està canviant, i els antics models que han funcionat fins ara estan deixant de tenir validesa. Espero que entre tots serem capaços de definir quins són els paràmetres d'aquesta nova situació, i confio que ens hi podrem adaptar prou de pressa com per no perdre una posició privilegiada que, fins ara, amb prou feines mereixem. Una de les formes d'assegurar-se aquesta posició de privilegi consisteix en ser un dels primers a generar paradigmes per a la nova situació.
Toni Palau
Barcelona, 9 de novembre de 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada