Paral.lelismes entre Realitat i Ficció

"Pika! Pika!" (Pikachu)

Fa un temps vaig sortir de la feina molt agobiat. Eren les vuit del vespre i, sense saber molt bé com, em vaig trobar a mi mateix a una caixa de la Fnac de L'Illa, pagant per una GameBoy Color i pel jocPokémon versió groga (edició especial Pikachu).

Els pokémon, nom que és la forma abreujada de pocket monsters, monstres de butxaca, van néixer al Japó l'any 1995, però no va ser fins l'any passat que van arribar a casa nostra, de la mà de Nintendo, amb tota una bateria de productes dissenyats per crear una moda que ha calat realment fort entre els nens d'entre 8 i 14 anys, bàsicament, però amb algunes excepcions fora d'aquest rang d'edats. Hi ha tot tipus de merchandising pokémon, a més d'una sèrie de dibuixos animats, per donar suport al que és el producte estrella: els videojocs. Hi ha jocs Pokémon per a GameBoy i per a Nintendo 64.

Els pokémon són una mena d'animalons, alguns petits i alguns realment grans, que tenen poders especials i que són entrenats per un entrenador pokémon per lluitar contra d'altres pokémon.
La lluita entre pokémon es resol quan un dels dos contrincants es desmaia (cap pokémon mor mai, només es debiliten). Aquesta lluita és en realitat una lluita entre els seus entrenadors, ja que és la seva responsabilitat controlar i canalitzar els poders del seu pokémon per dur-lo a la victòria. Un pokémon es comunica amb els altres pokémon i amb el seu entrenador pronunciant
només el seu nom, donant-li l'entonació adient a cada situació.

El videojoc de GameBoy converteix el jugador en un entrenador pokémon, l'objectiu del qual és guanyar la Lliga Pokémon per tal de ser proclamat Mestre Pokémon. Per tal d'aconseguir-ho, el jugador ha de visitar una sèrie de ciutats i paratges i anar capturant els pokémon salvatges que vagi trobant pel camí, i entrenar-los tots per tal que tinguin més experiència i puguin enfrontar-se a enemics cada cop més poderosos.

Cada pokémon té un tipus associat. Hi ha pokémon normals, de foc, d'aigua, elèctrics, i així fins a 12 tipus diferents. El tipus d'un pokémon és important a l'hora de combatre ja que determina l'eficàcia dels diferents atacs. Així, per exemple, un pokémon d'aigua és molt efectiu atacant un pokémon de foc, i els atacs d'un pokémon elèctric gairebé no afecten un pokémon de terra. És com el clàssic joc de pedra-paper-tisores però a gran escala.

Cadascun dels pokémon té un número de punts d'experiència, que determina a quin nivell està. A cada combat el pokémon guanya un cert nombre de punts d'experiència, que depèn de qui és i a quin nivell està el seu adversari. Per tal d'anar guanyant les successives etapes intermèdies abans d'aconseguir arribar a mestre pokémon, el jugador haurà d'entrenar els seus pokémon per tal de fer-los més forts i que adquireixinmés experiència.

Traslladant la ficció del joc Pokémon a la vida real, s'observen interessants paral.lelismes. L'objectiu de l'entrenador pokémon és aconseguir que els seus pokémon tinguin el màxim número possible de punts d'experiència. No resulta convenient tenir un sol pokémon molt fort, sinó que és preferible tenir un conjunt de pokémon amb molts punts d'experiència, a ser possible de tipus diferents. D'aquesta manera ens assegurem prou capacitat de resposta davant d'atacs de pokémon enemics de molt diversos tipus.

De la mateixa manera, si establim una analogia entre els pokémon i les noies, l'objectiu de l'home solter és aconseguir el màxim número possible de "punts" peró en global, és a dir, llençar el màxim número possible de "tejos" no a una sola sino a un conjunt de noies. El que compta al final és la puntuació global, així que també és possible treballar només una sola noia, però això no resulta una bona tàctica per les mateixes raons que no és convenient tenir un sol pokémon amb molts punts.

Sempre s'ha de tendir a una situació d'equilibri entre els tejos que es destinen a un conjunt de noies. El cardinal d'aquest conjunt ja dependrà de la capacitat de cadascú de tirar tejos, però un número correcte podria ser entre 3 i 6 (de fet, el número màxim de pokémon que es poden tenir actius és 6). D'aquesta manera, la capacitat de resposta i l'eficiència dels atacs és màxima.

Quan un sol pokémon s'enduu tots els punts d'experiència, posem per exemple Pikachu a nivell 40, un pokémon elèctric, es corre el perill de trobar un enemic immune als atacs elèctrics, com per exemple Sandslash de nivell 20, pokémon de terra. En aquesta situació és molt probable que Sandslash, tot i ser molt menys experimentat, acabi per debilitar Pikachu. Si l'entrenador no té cap més pokémon a un nivell acceptable, segurament no serà capaç de vèncer Sandslash. En canvi, si tenim en Pikachu amb menys experiència, per exemple nivell 18, però també tenim un pokémon d'aigua al mateix nivell, per exemple Squirtle a nivell 18, no tindrem cap problema en vèncer Sandslash.

Aquest també és el perill inherent a una situació de monopoli en la qual una sola noia s'enduu tots els tejos, ja que provoca la falta d'interès per autoconfiança. Així, la noia que se sap única destinatària dels tejos d'un tio fàcilment perdrà l'interès, ja que sap que sempre serà allà, i es troba en una posició privilegiada. Tanmateix, si el tio en qüestió ataca un conjunt reduït de noies, cap d'elles se sentirà en aquesta posició de superioritat, i resultarà molt més susceptible als tejos que se li tirin, i els valoraràmolt més.

Alguns dels atacs dels pokémon tenen efectes de llarga durada. Per exemple, es pot adormir, congelar, cremar, enverinar o paralitzar un pokémon rival. Quan un pokémon es troba en un d'aquests estats, és molt possible que no pugui respondre als atacs enemics, i a més hi resulta molt més vulnerable. De la mateixa manera, quan s'aconsegueix deixar una noia en un estat de sorpresa, o colpiment, o shock, degut a una actuació inesperada per part del tio, els tejos que rebi enaquell estat puntuaran doble o triple, segons els casos.

Hi ha d'altres subtileses del món pokémon, com ara fer que un cert pokémon sigui sempre el primer en atacar per a que estigui content, o curar-lo immediatament després de rebre un atac de cremada o enverinament, que tenen paral.lelismes evidents en el món real. Aquest tipus d'estratègies, o de tejos, són també extremadament efectives quan són utilitzades amb compte i amb elegància.

Com a conclusió d'aquest article, només comentar que el sotasignant ha aconseguit recentment ser el guanyador de la Lliga Pokémon, i ha capturat a Mewtwo, un dels pokémon més difícilsd'atrapar :-)

Toni Palau
Barcelona, 20 de novembre de 2000