Intel·ligència lateral

"Sempre m'ha agradat observar el món que m'envolta, amb una mirada més aviat crítica/analítica, i intentar descobrir quin és l'ordre subjacent, quin és el mecanisme ocult que fa que les coses siguin com se'ns presenten. En cap cas vull imposar les meves teories, i estic absolutament obert a rebre comentaris, crítiques i suggeriments que puguin enriquir-nos a tots. Tan sols pretenc escriure sobre temes que considero interessants i/o divertits, i fer que aquells que ho llegeixin puguin reflexionar sobre allò. "

-Toni Palau, Comunicat i benvinguda oficial

A la nostra societat i a la comunitat científica en general, el fet de la intel·ligència lateral està molt ben vist. I la meva pregunta: és realment intel·ligència?

Per intel·ligència lateraljo entenc aquella que es surt dels marges implícits prefixats. Per exemple, imaginem un problema simple. Tenim dues cordes de 1 metre cadascuna penjades del sostre. Estanallunyades 3 metres des del punt on pengen. Volem lligar-les. Com ho farieu?

Fàcil. Agafant una corda, despenjant-la i lligant-la a l'altra.

Per resoldre-ho ens ha calgut fer servir el que jo anomeno intel·ligència lateral. El problema radica en que implícitament considerem que si les cordes estan penjades del sostre, no es poden despenjar; fer-ho és fer "trampa".

Doncs bé, precisament aquest és el punt crític. Observar el món d'una manera crítica i analítica, o sigui, pensar per un mateix en comptes d'acceptar les realitats imposades externament, o el que és el mateix, aplicar la intel·ligència lateral, és bo?

Sí, diuen ràpidament aquells que es consideren "intel·ligents". Però, de fet, no estàs aplicant igualment un patró, un model que t'han donat? Es un cas de recursivitat. Al buscar la lateralitat, en realitat estàs veient les coses des del punt de vista que t'han ensenyat. O sigui, al trencar els models, no estàs creant en si mateix un model? Estem condemnatsa seguir uns models racionals i predibles de comportament?

No pots trencar amb la teva educació. No pots trencar amb el món. Si ets tolerant, si tens la ment "oberta", només és perque la teva educació, la teva formació com a persona, t'ha condicionat a ser així. Però crec que estàs sent tan ridícul com aquell que no pot veure més enllà de dos pams del seu nas(i no té cap problema visual).

No estem en una mena de culte a la inteligència? En aquest món on hi ha culte al cos i culte als diners, i que són tan criticats, no fem també un culte a la intel·ligència de manera anàloga? Per què no es critica?

Per a ser sempre jove,
per a salvar el món,
trenca el mirall
- Nanao Sakaki, Trenca el mirall

La meva interpretació d'aquest haiku és que per poder ser sempre jove (sempre sense models del món, sense prejudicis, amb ments molt susceptibles de rebre nous coneixements), per poder salvar el món (en el sentit d'impedir que tot degeneri), s'ha de trencar el mirall (la visió personal d'un mateix, o sigui, elconcepte de ego de cada individu).

I... no estem bojos?

Com a comentari final, caldria comentar que aquest document pateix de les mateixes dolències de les que parla. És recursiu.

"Loco, adj.: Afectado por un alto grado de independencia intelectual; que no se adecua a los estándares de pensamiento, diálogo o acción derivados del estudio de ellos mismos."
- Ambrose Bierce, El diccionario del Diablo

Francisco Martínez.